1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
El període de postguerra és tot el període, després de la Guerra Civil Espanyola que finalitza l’any 1939, que per culpa del general Franco, Espanya queda molt miserable. A finals d’aquest any comença la Segona Guerra Mundial. Això fa que a quasi tota Europa es formin dictadures, com la de Hitler i Mussolini. Després d’això tot queda en ruïnes.La cultura catalana s’esborra en tota Espanya, ja que Franco vol exterminar qualsevol cosa relacionada amb el català.La cultura catalana pren dos camins: l’exili i la clandestinitat.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.Crosses: Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Benvolguts parlamentaris feixistesÉs mol trist tenir que veure i recollir totes les persones innocents, que vosaltres i les vostres bombes, han deixat tirats pels carrers de totes les ciutats i pobles o pels llocs on criaturas poden estar jugant i divertin-se.Els nens tindrien que estar a l’escola o com em dit abans, divertin-se.No vivin guerres, assent tant petits.Això és molt trist!!Vosaltres haurieu de aconseguir que el país anés bé, no que estigui tant malamente com ara.Vosaltres, feixistes, no sabeu ni com portar un Estat només feu que matar gent inocent i vosaltres no moriu ni us sacrifiqueu, sou uns inutils.Us demanem que atureu totes les guerres perquè el país vagi molt millor.
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
El monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.Un exemple clar, és la obra de Mercé Rodoreda, “La plaça del diamant”.És una obra, on apareix una dona anomenada Natàlia, més coneguda per Colometa, que té una vida molt sacrificada en una època molt dura i això fa que expressi molt bé tot el que sent i el que sufreix en aquell moment.
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
1.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega). g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega). g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
dilluns, 12 d’abril del 2010
1- Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que van sorgir durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia. Es podria dir que són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial i de la crisi de racionalisme que afecta qualsevol societat. Aporten noves tècniques literàries:
- Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
- Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
- Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
- Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Que en els somnis normalment somies coses que t’agraden molt i que t’agradarien que fossin la vida real, en canvi, a la vida real hi ha moltes coses que són desagradables i preferiries que fossin somnis. El de la vetlla.
3- Josep Vicenç Foix: és sentimental, imaginativa i surrealista.Carles Riba: és emotiva, amorosa i alegre.Tomàs Garcés: és sentimental, imaginativa i lliureSebastià Juan Arbó: és sentimental, familiar i clàssica.Josep Maria de Sagarra: és dramàtica, forta i trista.
4- Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
Lleu: De poc pes, lleuger.
Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot.
Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.
5- Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La caterina vol marxar d’aquell poble perquè vol canviar de vida. La coneixen com la noia del cafè de la marina, vol deixar-ho tot darrere i abandonar el passat i arriscar-se amb el futur.
No vol tenir una vida autòctona i estar més contenta.
http://www.xtec.es/~malons22/personal/avantguardes.htm
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0067475
- Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
- Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
- Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
- Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Que en els somnis normalment somies coses que t’agraden molt i que t’agradarien que fossin la vida real, en canvi, a la vida real hi ha moltes coses que són desagradables i preferiries que fossin somnis. El de la vetlla.
3- Josep Vicenç Foix: és sentimental, imaginativa i surrealista.Carles Riba: és emotiva, amorosa i alegre.Tomàs Garcés: és sentimental, imaginativa i lliureSebastià Juan Arbó: és sentimental, familiar i clàssica.Josep Maria de Sagarra: és dramàtica, forta i trista.
4- Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
Lleu: De poc pes, lleuger.
Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot.
Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.
5- Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La caterina vol marxar d’aquell poble perquè vol canviar de vida. La coneixen com la noia del cafè de la marina, vol deixar-ho tot darrere i abandonar el passat i arriscar-se amb el futur.
No vol tenir una vida autòctona i estar més contenta.
http://www.xtec.es/~malons22/personal/avantguardes.htm
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0067475
dilluns, 15 de març del 2010
1)
a)Han anunciat que hi haurà eleccions d’aqui poc temps.
b)El gerent i l’apoderat han defensat idees diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat en contra de l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita de tant en tant.
2)
a) Vés a dir-li’s que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3)
ANAR AMB BICICLETA AL CENTRE.
És un avantatge i un inconvenient...
Hi ha gent que necessita fer esport i per això els hi aniria bé anar amb bicicleta al centre i posar-se bé físicament.
És avantatjós per el que estàvem dient , que hi ha molta gent que necessita fer esport i exercici però per altre banda els que ja fan esport en algun altre moment i per aleshores estarien més cansats i pitjor de el que necessiten.
La gent que és obesa no només ha de anar al centre amb bicicleta sinó que també té que fer esport però per algu es comença. Per altre banda els que fan esport en algun altre moment no fa falta que facin esport anant amb bicicleta i anant caminant perquè caminant també fas una mica d’exercici.
Per la meu opinió no puc opinar gaire amb això perquè na vaig mai amb bicicleta ni caminant sinó que a més contamino perquè vaig amb moto, però jo ho recomano perquè és més saludable i sa.
4)
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagui pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5)
a) N’ hem tret força de la bóta.
b) M’ en explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que surt amb ell.
d) N’ ha trobat una al seu plat.
e) Li ha comprat aquell a ell.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6) (a, amb, de, en o per)
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’ haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi encomprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t per acabar la feina.
h) L’amenaçava a prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat en que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava del mal tràngol que estava passant el seu amic.
a)Han anunciat que hi haurà eleccions d’aqui poc temps.
b)El gerent i l’apoderat han defensat idees diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat en contra de l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita de tant en tant.
2)
a) Vés a dir-li’s que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3)
ANAR AMB BICICLETA AL CENTRE.
És un avantatge i un inconvenient...
Hi ha gent que necessita fer esport i per això els hi aniria bé anar amb bicicleta al centre i posar-se bé físicament.
És avantatjós per el que estàvem dient , que hi ha molta gent que necessita fer esport i exercici però per altre banda els que ja fan esport en algun altre moment i per aleshores estarien més cansats i pitjor de el que necessiten.
La gent que és obesa no només ha de anar al centre amb bicicleta sinó que també té que fer esport però per algu es comença. Per altre banda els que fan esport en algun altre moment no fa falta que facin esport anant amb bicicleta i anant caminant perquè caminant també fas una mica d’exercici.
Per la meu opinió no puc opinar gaire amb això perquè na vaig mai amb bicicleta ni caminant sinó que a més contamino perquè vaig amb moto, però jo ho recomano perquè és més saludable i sa.
4)
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagui pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5)
a) N’ hem tret força de la bóta.
b) M’ en explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que surt amb ell.
d) N’ ha trobat una al seu plat.
e) Li ha comprat aquell a ell.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6) (a, amb, de, en o per)
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’ haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi encomprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t per acabar la feina.
h) L’amenaçava a prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat en que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava del mal tràngol que estava passant el seu amic.
dilluns, 1 de març del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
1. Romanticisme:
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s XVIII i durant el s XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida.
Costumisme :
Descripció literària o plàstica d'ambients i personatges, de forma tipificada.
Realisme:
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l'embelliment o a la idealització.
Naturalisme:
En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
2. Jacint Verdager entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. Va conrear un genere que va ser entre el romanticisme i el realisme i li va portar molta fama.
4. Perquè descriu el temps real, amb un personatge classic de l’època. Reflecteix un realisme amb trets costumistes
5. José de Acosta, Felix rodrigez de la Fuente, i d’altres...
BIBLIOGRAFIA:
El llibre de català de 4t d'eso
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s XVIII i durant el s XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida.
Costumisme :
Descripció literària o plàstica d'ambients i personatges, de forma tipificada.
Realisme:
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l'embelliment o a la idealització.
Naturalisme:
En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
2. Jacint Verdager entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. Va conrear un genere que va ser entre el romanticisme i el realisme i li va portar molta fama.
4. Perquè descriu el temps real, amb un personatge classic de l’època. Reflecteix un realisme amb trets costumistes
5. José de Acosta, Felix rodrigez de la Fuente, i d’altres...
BIBLIOGRAFIA:
El llibre de català de 4t d'eso
dilluns, 25 de gener del 2010
Jaume Roig i la novel·la burgesa
1)Jaume RoigMetge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valenciana medieval, que ell mateix titulà Espill.
El 1443, Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits. La seva esposa va morir abans de 1460, ja que a l'Espill s'hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària. La valoració professional del metge Jaume Roig i el seu èxit social i econòmic són un exemple més del triomf que va obtenir entre totes les capes socials la nova medicina escolàstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII.
L'Espill: és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu.
Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprès tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En aquestes impressions modernes, els editors afegiren al títol "Llibre de les dones", nom amb el qual, impròpiament, és coneguda encara avui.
Explica la poca democràcia que hi ha amb les dones i la discriminació que pot haber-hi en aquests món. Algun exempla pot ser: Que en un matex ofici la dona no cobra tant com un home.
2)S'han conservat 18 poemes, aquests poemes eren poemes d'amor. Tres d'ells són: DESERT D'AMICS, CANÇÓ D'OPÒSITS, ESTRAMPS.
Ausiàs March: És un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:
·Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
·La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
·Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
EL POEMA:
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Em proboca una sensació sentimental i amorosa, però que en el moment que estas llegin-lo estas una mica intrigat per alguna cosa.
Apart no le entes gaire perquè hi ha paraules que no eh pogut entendre.
BIBLIOGRAFIA:
www.wikipedia.com
www.cancioneros.com
El 1443, Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits. La seva esposa va morir abans de 1460, ja que a l'Espill s'hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària. La valoració professional del metge Jaume Roig i el seu èxit social i econòmic són un exemple més del triomf que va obtenir entre totes les capes socials la nova medicina escolàstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII.
L'Espill: és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu.
Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprès tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En aquestes impressions modernes, els editors afegiren al títol "Llibre de les dones", nom amb el qual, impròpiament, és coneguda encara avui.
Explica la poca democràcia que hi ha amb les dones i la discriminació que pot haber-hi en aquests món. Algun exempla pot ser: Que en un matex ofici la dona no cobra tant com un home.
2)S'han conservat 18 poemes, aquests poemes eren poemes d'amor. Tres d'ells són: DESERT D'AMICS, CANÇÓ D'OPÒSITS, ESTRAMPS.
Ausiàs March: És un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:
·Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
·La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
·Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
EL POEMA:
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Em proboca una sensació sentimental i amorosa, però que en el moment que estas llegin-lo estas una mica intrigat per alguna cosa.
Apart no le entes gaire perquè hi ha paraules que no eh pogut entendre.
BIBLIOGRAFIA:
www.wikipedia.com
www.cancioneros.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
