1.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega). g) Fa el que vol. CD (Ho fa).